Casa del Pati Interior

Un habitatge unifamiliar entre mitgeres dels anys 50 s’ha buidat completament amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats dels nous ocupants. La idea directriu és la casa pati mediterrània: oberta a la natura, la llum, l’aigua i el sol, però amb control de la llum i de la temperatura, jugant, a més, amb el contrast entre la lluminositat de les parets blanques i les ombres interiors. El pati s’inspira en els horts tancats de la casa grega, la vil·la romana o els patis àrabs, els petits jardins medievals i els claustres monàstics, així com en les cases de la Marina i de les illes. L’espai interior i exterior s’unifiquen. El paviment ceràmic en espiga del pati i el mur de vidre marquen el límit. Aquest pati està íntimament relacionat amb les estances que s’hi obrin, prolongant-se visualment i en l’ús quotidià.

S’aconsegueixen, des de l’interior de la casa, vistes llargues. Seqüències amb contrastos de lluminositat que es multipliquen respecte de la dimensió real, creant una il·lusió de gran amplitud. La casa es configura en dos grans eixos longitudinals: un des de l’entrada del carrer, que travessa tota la casa des d’una cancela de fusta i que actua com a eix de distribució i comunicació; l’altre des del finestral del saló-biblioteca, que va des del carrer fins al fons de la casa a través del pati. S’ha procurat que les circulacions siguen mínimes i que la independència de les zones privades siga màxima i prioritària. A més, els espais comuns s’han pensat per a facilitar la màxima versatilitat i multifuncionalitat. El so i la llum mediterrània s’aprofiten al màxim a l’hivern i es controlen a l’estiu mitjançant persianes, cortines i parasols que tamisen i modulen la llum.